Corredors Principiants
Córrer tots els dies? : No. I menys si ets principiant. El secret està en el descans.
Respecta-ho sempre. És aconsellable que almenys tres dies a la setmana no entrenis.
Respirar per la boca o el nas: A ritme suau, convé prendre l'aire pel nas i deixar-ho anar per la boca.
El nas és un filtre que elimina les partícules que estan en suspensió en l'aire:
Respirar pel nas permet que l'aire no entri fred als pulmons:
A mesura que l'esforç augmenta, el nas es mostra insuficient com a via única per prendre l'aire.
A intensitats submáximes i màximes, la presa d'aire es fa tant pel nas com per la boca,
pel fet que el cabal que es pot prendre a través de la boca és molt major
que el que es pot prendre només pel nas.
Detenir-se de cop: Mai! Ni tan sols en les carreres. Si ho fas, el teu cor segueix bategant ràpid
però la sang s'acumula en les cames, deixant menys quantitat per al cor i el cap.
Aquesta és la causa dels marejos i dels dolors que de vegades tens l'endemà.
Els abdominals són importants: La zona abdominal ha de treballar-se correctament i de manera contínua. De la mateixa manera que sortim a córrer, hauríem de programar una
petita sessió d'abdominals. L'ésser humà, per la seva evolució, posseeix una zona lumbar més forta que l'abdominal.
Per això és necessari realitzar abdominals..
El dia de la carrera, cap estrena: No estrenar roba ni sabatilles el dia de la competència.
Les sabatilles les hem de tenir domades amb un mínim de 15 dies d'ús i entrenament.
Dormir bé: És important descansar molt bé des de la penúltima nit. Si correm el diumenge,
la nit clau és la del divendres per al dissabte. El dissabte una bona migdiada
i després l'última nit, si no dormim moltes hores, no ens passarà absolutament gens.
Això sempre que hàgim descansat bé els dies anteriors.
La posició de les mans en córrer: No tancar els punys fins que et quedin blancs els artells.
En comptes d'això corre amb les mans lleugerament ahuecades,
els polzes recolzats suaument sobre els altres dits,
com si portessis un ou a cada mà, però sense trencar-ho.
Redreça't: Només amb córrer més alçat la teva posició de carrera millorarà notablement.
Així, podràs respirar amb major facilitat (en portar el tors alt els pulmons poden tenir més aire)
et lesionaràs menys i correràs amb menys esforç. Evita córrer mirant-te els peus,
un defecte habitual sobretot en les costes ascendents.
Primer escalfa, després estira: És convenient abans d'estirar, donar-li mobilitat a les articulacions.
Rotem els turmells i els genolls, realitzem els primers moviments en les cames.
Estirar amb els músculs freds pot causar més dany que benefici,
ja que el múscul està fred i menys flexible.
No rebotar en els estiraments: Era una imatge clàssica als nostres parcs en els vuitanta.
Un esportista pujant i baixant a tota velocitat les mans fins a tocar-se els peus.
Evita fer continus rebots a l'hora d'estirar. Per aconseguir la flexibilitat del múscul
manté la posició del estirament un temps (6 seg)
La importància de no refredar-se: De vegades tenim tan poc temps per entrenar i córrer
que ens oblidem de realitzar una "volta a la calma" o baixada de pulsacions.
Dedica almenys deu minuts a carrera molt suau, estiraments i meditació.
Si estàs trist, corre: Córrer és un excel·lent anti-estrès. Produeix la sensació de endorfines,
les anomenades hormones de l'optimisme. Aquestes substàncies fan que tinguis menys depressions i ansietat que les persones sedentàries.
Enllaç: www.gym19.com
Traducció: Ismael M.
Escribir comentario