Cada hivern quan l’aire de Ponent ja refresca, la ciutat de Lleida es prepara per a la seva cita esportiva més emblemàtica. No és només atletisme; és una tradició, un repte personal i una declaració d’amor al nostre monument més icònic.
Parlem, per descomptat, de la Pujada a la Seu Vella, una prova que ha vist créixer generacions d’atletes i que avui és el cor bategant de l’esport lleidatà.
Un poc d’història: 45 anys conquerint el cim
L’aventura va començar l’any 1981. En aquell moment, el running no era el fenomen de masses que és avui dia. La xispa va sorgir d’un grup d’entusiastes de l’atletisme liderats pel fundador Juan Moraño, qui com a president del club impulsor, va ser la peça clau en l’organització.
En aquells primers anys, cal destacar la figura d'Antonio Cánovas, qui no només va treballar colze a colze amb Moraño en la gènesi del projecte, sinó que va demostrar la seva qualitat com a atleta guanyant les primeres edicions de la prova. Junts van posar la primera pedra d'un esdeveniment que aconseguiria unir l’esport amb el patrimoni històric de la ciutat. Aquest any celebrem amb orgull la 45a edició d'aquell somni.
Un palmarès d'autèntic luxe
Al llarg d'aquestes quatre dècades, la Pujada ha atret tant herois locals com estrelles mundials. L’asfalt de Lleida ha vist volar figures de la talla de:
-
Reyes Estévez: El campió d'Europa i medallista mundial.
-
Eliseo Martín: El medallista mundial de 3.000m obstacles.
-
Luis García Serna ("Paganini"): Una autèntica llegenda del fons lleidatà per carisma i passió.
-
Encarna Granados: Atleta olímpica que va elevar el nivell de la competició femenina.
-
Joan Beascoechea i Javier Bello: Noms clàssics que formen part de la memòria d'or de l'atletisme català.
El valor del suport: Institucions, Voluntaris i Ciutat
Arribar a la 45a edició ha estat possible gràcies al suport incondicional de les institucions, amb un agraïment especial a l’Ajuntament de Lleida, que durant tots aquests anys ha cregut en la cursa com un pilar de la ciutat.
Però, sobretot, la Pujada no seria el que és sense els voluntaris. Ells són el motor invisible que, any rere any, fan que tot funcioni amb la mateixa il·lusió que el primer dia.
Curiositats que fan gran la nostra cursa
En aquests 45 anys d’història, la Pujada ha acumulat fets que la fan única:
-
Pionera en participació femenina: En una època on la presència de dones a les curses de fons era gairebé inexistent, la Pujada a la Seu Vella va ser una de les proves capdavanteres a l'estat a l'hora d'impulsar i visibilitzar la categoria femenina, trencant barreres des dels seus inicis.
-
Dels despatxos al podi: L'èxit inicial es deu a persones com Antonio Cánovas, que no només organitzaven, sinó que corrien i guanyaven, encomanant la passió per l'asfalt a tota la ciutat.
-
L'esperit de "Paganini": Corredors com Luis García Serna representen l'ADN de la cursa: sacrifici, caràcter i amor profund per l'atletisme popular.
-
El "Mur" final: L'arribada sempre manté el seu misticisme. El darrer esforç pujant cap a la Porta dels Apòstols és el que converteix cada participant en un "conqueridor del Turó".
Ja siguis un veterà o un debutant, la Pujada a la Seu Vella t’espera. No és només una competició; és formar part d'un llegat que va començar amb Moraño i Cánovas i que avui continua més viu que mai.
Ens veiem a la línia de sortida.
